Girona: Part I Història

L'anomenada "Ciutat dels Quatre Rius", en la que un d'ells, el Riu Onyar, separa el casc històric, dominat per construccions medievals i reminiscències romanes, àrabs i hebrees, de la ciutat moderna.

La denominada "Ciudad de los Cuatro Ríos", en la que uno de ellos, el Río Onyar, separa el casco histórico, dominado por construcciones medievales y reminiscencias romanas, árabes y hebreas, de la ciudad moderna.



El nucli antic d'aquesta ciutat catalana conserva petjades de la seva llarga història, des de que fou fundada pels romans al segle I a. C. A ells devem la antiga muralla, les restes de la qual arriben des del Passeig Arqueològic fins als Jardins de la Muralla. La seva situació privilegiada entre la Cordillera Pirinenca i la Costa Brava possibilita multitud d'excursions tant a la localitat com a espais naturals dignes de mencionar. A tots aquests llocs el viatger tindrà la oportunitat d'aproximar-se a la gastronomia regional que uneix a les seves receptes productes del mar i la muntanya.
El casco antiguo de esta ciudad catalana conserva huellas de su larga historia, desde que fue fundada por los romanos al siglo Y a. C. A ellos debemos la antigua muralla, los restos de la cual llegan desde el Paseo Arqueológico hasta los Jardines de la Muralla. Su situación privilegiada entre la Cordillera Pirenaica y la Costa Brava posibilita multitud de excursiones tanto a la localidad como espacios naturales dignas de mencionar. A todos estos lugares el viajero tendrá la oportunidad de aproximarse a la gastronomía regional que une a las suyas recetas productos del mar y la montaña.

Per la seva estratègica posició, en la mateixa Via Augusta, els romans hi van establir una fortificació anomenada Gerunda cap els anys 75 i 76 després de Crist. El cristianisme es va introduir a la ciutat romana durant el segle III i després de la caiguda de l'Imperi romà (l'any 476), Girona va dependre dels monarques visigots fins el 711, any que fou sotmesa als àrabs. L'any 785, els gironins es van lliurar a Carlemany, el qual va crear el comptat de Girona, nucli inicial de la Marca Hispànica. El 878, el comte Guifré I va unificar els comptats de Barcelona i de Girona.

L'any 890 es va consolidar la jueria de Girona amb prop de vint famílies hebrees instal·lades prop de la Catedral. Girona era seu episcopal i capital del bisbat des del segle V. Els jueus hi van viure fins que van ser expulsats de la península l'any 1492. El 1348, la ciutat va sofrir els efectes de la pesta negra que va causar més d'un miler de morts. Durant el segle XV, amb 8.000 habitants, era una de les principals ciutats de Catalunya, només superada per Barcelona i Perpinyà.

Durant el segle XVI, tot i no poder defugir de pestes i inundacions, va viure una etapa de prosperitat. Un segle més tard, però, va ser de depressió, causada sobretot per la guerra dels Segadors. Les contínues guerres d'Espanya amb França van fer de Girona l'objecte de nombrosos setges, com els de 1684 i 1694, que va posar la ciutat en poder del rei francès durant quatre anys. El 1705, en produir-se l'alçament a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria, la ciutat se li lliurà pacíficament. El 1711, Girona va ser assetjada i presa per les tropes borbòniques de Felip V. A partir de 1789, va restar immergida en les conteses entre la monarquia hispànica i la república francesa i durant la guerra entre els francesos del 1793, el territori gironí esdevingué un autèntic camp de batalla.

Durant la guerra contra les tropes de Napoleó, va sofrir els setges de 1808 i 1809 que la van fer famosa sota el nom de "Girona Immortal". No és estrany que amb tant de setges, es busqués el nom de "Los Sitios" per un diari local que es publicà durant el segle XX. Els francesos van ocupar la ciutat des del 1809 fins el 1814 i va baixar la poblaciò fins a 4.500 persones.

L'any 1833, Girona va ser declarada capital de província i va començar a recuperar habitants gràcies a la revolució industrial. A principis del segle XX, amb 15.000 habitants, va viure un esclat de renovació literària i artística que la va convertir en el segon nucli cultural de Catalunya. A partir de 1936 va patir els estralls de la Guerra civil i després els aiguats dels anys 1940 i 1943. A partir de 1950, amb 32.000 habitants va iniciar una recuperació econòmica, en coincidència amb l'arribada de grans masses d'immigrants del sud d'Espanya.

Girona destaca actualment pel seu comerç que la converteix en la ciutat d'Espanya amb més botigues per nombre d'habitants. És un centre de fires i mercats gràcies a les diferents exposicions que s'hi realitzen i cada cop més es converteix en una ciutat turística gràcies als nombrosos estiuejants que passen les seves vacances a la Costa Brava i/o als Pirineus. Actualment compta amb més de 70.000 habitants, uns 100.000 s'hi hi afegim els pobles del voltant com són Salt i Sarrià. Des de l'any 1993 disposa de la Universitat de Girona, fet que ha motivat l'arribada de molts estudiants de fora de Girona a residir a la ciutat i a fer d'ella un lloc d'estudi, però també de "farra", sobretot els dijous a la nit.

Por su estratégica posición, en la misma Vía Augusta, los romanos establecieron una fortificación denominada Gerunda cabe los años 75 y 76 tras Cristo. El cristianismo se introdujo a la ciudad romana durante el siglo III y tras la caída del Imperio romano (el año 476), Girona dependió de los monarcas visigodos hasta el 711, año que fue sometida a los árabes. El año 785, los gerundenses se entregaron a Carlemany, el cual creó el contado de Girona, núcleo inicial de la Marca Hispánica. El 878, el conde Guifré Y unificó los contados de Barcelona y de Girona.

El año 890 se consolidó la judería de Girona con cerca de veinte familias hebreas instaladas cerca de la Catedral. Girona era suyo episcopal y capital del obispado desde el siglo V. Los judíos vivieron hasta que fueron expulsados de la península el año 1492. El 1348, la ciudad sufrió los efectos de la peste negra que causó más de un millar de muertes. Durante el siglo XV, con 8.000 habitantes, era una de las principales ciudades de Catalunya, sólo superada por Barcelona y Perpiñán.

Durante el siglo XVI, todo y no poder rehuir de pestes e inundaciones, vivió una etapa de prosperidad. Un siglo más tarde, pero, fue de depresión, causada sobre todo por la guerra de los Segadors. Las continuas guerras de España en Francia hicieron de Girona el objeto de numerosos asedios, como los de 1684 y 1694, que puso la ciudad en poder del rey francés durante cuatro años. El 1705, en producirse el alzamiento a favor del arxiduc Carles de Austria, la ciudad se le entregó pacíficamente. El 1711, Girona fue asediada y presa por las tropas borbónicas de Felip V. A partir de 1789, restó inmergida en las contiendas entre la monarquía hispánica y la república francesa y durante la guerra entre los franceses del 1793, el territorio gerundense aconteció un auténtico campo de batalla.

Durante la guerra contra las tropas de Napoleón, sufrió los asedios de 1808 y 1809 que la hicieron famosa bajo el nombre de "Girona Inmortal". No es extraño que con tanto de asedios, se buscara el nombre de "Los Sitios" por un diario local que se publicó en el siglo XX. Los franceses ocuparon la ciudad desde el 1809 hasta el 1814 y bajó la poblaciò hasta 4.500 personas.

El año 1833, Girona fue declarada capital de provincia y empezó a recuperar habitantes gracias a la revolución industrial. A principios del siglo XX, con 15.000 habitantes, vivió un estallido de renovación literaria y artística que la convirtió en el segundo núcleo cultural de Catalunya. A partir de 1936 sufrió los estragos de la Guerra civil y después las trombas de agua de los años 1940 y 1943. A partir de 1950, con 32.000 habitantes inició una recuperación económica, en coincidencia con la llegada de grandes masas de inmigrantes del sur de España.

Girona destaca actualmente por su comercio que la convierte en la ciudad de España con más tiendas por número de habitantes. Es un centro de ferias y mercados gracias a las diferentes exposiciones que se realizan y cada vez más se convierte en una ciudad turística gracias a los numerosos veraneantes que pasan sus vacaciones a la Costa Brava y o/a los Pirineo. Actualmente cuenta con más de 70.000 habitantes, unos 100.000 se añadimos los pueblos del cercando cómo son Salt y Sarrià. Desde el año 1993 dispone de la Universitat de Girona, hecho que ha motivado la llegada de muchos estudiantes de fuera de Girona a residir a la ciudad y a hacer de ella un lugar de estudio, pero también de "farra", sobre todo los jueves por la noche.