Girona: Part II Turisme Cultura i Monuments

Monuments de Girona: Monumentos de Girona:

La Catedral

La Catedral de Girona es va començar a construir sobre un temple anterior visigot. El temple, d'estil romànic, va ser acabat l'any 1038 (s. XI). La catedral gòtica va començar a ser edificada sobre la romànica l'any 1312, ja que la ciutat s'havia fet gran i la catedral s'havia quedat petita. Aquesta primera ampliació va estar acabada al 1347 (s. XIV), i llavors es va procedir amb el trasllat de certes obres de la part romànica a la part gòtica.

Després d'aquesta ampliació, es va presentar el dubte de s'hi s'havia de continuar l'església a tres naus, com deia el projecte original, o a una sola. Finalment es va decidir continuar l'obra a una sola nau, construint així la nau gòtica més ampla del món, amb 23 metres, que no va ser acabada fins al segle XVII.

Les últimes modificacions realitzades al monument han sigut la construcció del campanar i l'escalinata barroca de 90 esglaons al segle XVII, i la façana, també barroca, al segle XVIII. La Catedral de Girona se empezó a construir sobre un templo anterior visigodo. El templo, de estilo románico, fue acabado el año 1038 (s. XI). La catedral gótica empezó a ser edificada sobre la románica el año 1312, puesto que la ciudad se había hecho grande y la catedral se había quedado pequeña. Esta primera ampliación estuvo acabada al 1347 (s. XIV), y entonces se procedió con el traslado de ciertas obras de la parte románica a la parte gótica. Tras esta ampliación, se presentó la duda de se se debía continuar la iglesia a tres naves, como decía el proyecto original, o a una suela. Finalmente se decidió continuar la obra a una sola nave, construyendo así la nave gótica más ancha del mundo, con 23 metros, que no fue acabada hasta el siglo XVII. Las últimas modificaciones realizadas al monumento han sido la construcción del campanario y la escalinata barroca de 90 peldaños al siglo XVII, y la fachada, también barroca, al siglo XVIII.

Call de Girona

El Call de Girona és el barri jueu millor conservat de Catalunya, i un dels més notables d'España. Els carrers de Cúndaro i de Sant Llorenç, d'una insòlita estretesa i gran desnivell, així com el conjunt urbà que rodeja el carrer de La For&ccedila, són els millors vestigis del lloc on els jueus van viure durant 600 anys. La comunitat de Girona, amb 300 habitants, va ser la més nombrosa de Catalunya després de la de Barcelona, i la més famosa perquè ja que va nèixer, en la primera meitat del segle XII la primera Escola de Cabalistes de la Península Ibèrica. El Call de Girona és considerat un dels nuclis medievals millor conservats d'Europa.

Actualment existeix l'anomenat Patronat Municipal del Call de Girona, que s'ocupa de la recuperació física i cultural de l'herència jueva gironina, la rehabilitació urbanística, i la dinamització i promoció del Call a través del desenvolupament d'activitats culturals. La seu del Patronat es troba al Centre Bonastruc Ça Porta, que acull també el Museu d'Història. El Callo de Girona es el barrio judío mejor conservado de Catalunya, y uno de los más notables de España. Las calles de Cúndaro y de Sant Llorenç, de una insólita estretesa y gran desnivel, así como el conjunto urbano que rodeja la calle de La For&ccedila, son los mejores vestigios del lugar dónde los judíos vivieron durante 600 años. La comunidad de Girona, con 300 habitantes, fue la más numerosa de Catalunya tras la de Barcelona, y la más famosa porque puesto que va nèixer, en la primera mitad del siglo XII la primera Escuela de Cabalistes de la Península Ibérica. El Callo de Girona es considerado uno de los núcleos medievales mejor conservados de Europa. Actualmente existe el denominado Patronato Municipal del Callo de Girona, que se ocupa de la recuperación física y cultural de la herencia judía gerundense, la rehabilitación urbanística, y la dinamización y promoción del Callo a través del desarrollo de actividades culturales. La sede del Patronato se encuentra al Centro Bonastruc Ça Trae, que acojo también el Museo de Historia.

Banys Àrabs

Es coneix documentalment l'existència dels Banys Àrabs des del 1194 (s. XII). Tenen una estructura d'estil romànic que imitava la distribució dels banys musulmans, molt de moda durant aquella època. Aquests banys ocupen un espai rectangular al centre del qual té el frigidarium, format per una piscina central de planta octogonal i altres sales que feien funcions de vestíbuls, sales de banys de vapor, vestuaris i alcoves.

Al 1294 es van haver de reparar els greus desperfectes ocasionats per l'assetjament de 1283, i l'edifici va quedar definitivament clausurat al segle XV. Els banys van romandre en mans privades fins que al 1617 van passar a disposició d'un convent de monges caputxines que els van utilitzar com a cuina i bugaderia. Finalment l'any 1929 van passar a mans públiques per la seva rehabilitació i reutilització.

Se conoce documentalmente la existencia de los Baños Árabes desde el 1194 (s. XII). Tienen una estructura de estilo románico que imitaba la distribución de los baños musulmanes, mucho moda durante aquella época. Estos baños ocupan un espacio rectangular al centro del cual tiene el frigidarium, formado por una piscina central de planta octogonal y otras salas que hacían funciones de vestíbulos, salas de baños de vapor, vestuarios y alcobas. En el 1294 se tubieron que reparar los graves desperfectos ocasionados por el acoso de 1283, y el edificio quedó definitivamente clausurado al siglo XV. Los baños permanecieron en manos privadas hasta que al 1617 pasaron a disposición de un convento de monjas caputxines que los utilizaron como cocina y lavandería. Finalmente el año 1929 pasaron a manos públicas por su rehabilitación y reutilització.

La Muralla

La ciutat de Girona es coneguda per les muralles que rodegen part del Centre Historic de la població, aixecades entre els segles IX y XV. El visitant pot passejar per tot el seu recurregut mentres gaudeix d'unes maravelloses vistes de la ciutati els seus voltants. S'ha convertit en un dels itineraris més visitats. La ciudad de Girona se conocida por las murallas que rodegen parte del Centro Historic de la población, levantadas entre los siglos IX y XV. El visitante puede pasear por todo su recurregut mientras disfruta de unas maravelloses vistas de la ciutati sus alrededores. Se ha convertido en uno de los itinerarios más visitados.

Passeig Arqueològic

El casc antic de Girona està envoltat per grans zones emmurallades que envolten gran nombre d'edificis romànics i gòtics, que es poden recórrer pel Passeig Arqueológic, impressionant mirador de la ciutat El casco antiguo de Girona está rodeado por grandes zonas emmurallades que rodean gran número de edificios románicos y góticos, que se pueden recorrer por el Paseo Arqueológic, impresionante mirador de la ciudad.

La Força Vella

Emmarcada en aquest recinte emmurallat (la Força Vella), s'aixeca la Catedral. Al costat de la escalinata d'entrada es troba la Pia Alomoina, una antiga intictucuó benèfica d'estil gótic.

Girona compta amb altres peces claus de l'arquitectura religiosa, com el monestir benedictí de Sanr Pere de Galligants, monument històric-artístic; o la església de Sant Nicolau. Es tracte de templles raomànics els quals les seves àbsides i cúpules octogonals mereixen una detinguda observació ja que conformen elements claus del català Medieval. Rodejant els jardins, s'aixeca el convent de Sant Doménech, de factura gòtica i clar exemple de la importància de les ordres religioses a la colonització i repoblació de Catalunya durant l'Edat Mitja.

En aquest període perteneixen importants manifestacions artístiques à i hebrees, fruit dels segles de convivència d'aquestes cultures amb la cristiana. Així, descubrim multitud de petits carrers que formaven el Call, la judería de Girona. El carrer de la Força és l'eix central d'aquest barri que contava amb sinagoga i centres d'estudis cabalístic. La plaça de l'Oli i la del Vi mantenen tot el seu gust; i en elles, s'obren algunes de les millors joies d'arquitectura palacenca medieval, com la Fontana d'Or. Actualment el call és una de les juderíes millor conservades d'Espanya.

No lluny d'aquí, en un convent hi ha els Banys Àrabes, on hem de destacar un temple aixecat sobre 8 fines columnes i coronat oer una cúpula octogonal.

Abans de creuar el riu i encaminar-nos cap a la Girona moderna, podem pujar fins el campanar de Sant Feliu o apropar-nos al Pont de Pedra sobre el Riu Onyar, des d¡on obtindrem vistes aèries de totes les cases de la ciutat i les fa çanes pintades d'ocres, anyils i calderes. A l'altre costat del riu trobem els més vells exemples del modernisme català firmats per Rafael Masó. Edificis destacats són la Fàbrica Teixidor i la casa de la Punxa, entre altres. L'Hospital de Santa Caterina, construcció d'estil barroc del segle XVII, també s'instal ·la a aquesta àrea. I, a l'altre cistat del Passeig de la Devesa, s'estén un dels llocs d'esbarjo dels gironins, el Parc de la Devesa. Es tracte d'una exòtica massa forestal composta, principalment, per plataners, que contrasta fortament amb l'arquitectura medieval de la ciutat. Enmarcada en este recinto emmurallat (la Fuerza Vieja), se levanta la Catedral. Junto a la escalinata de entrada se encuentra la Pia Alomoina, una antigua intictucuó benéfica de estilo gótico. Girona cuenta con otras piezas claves de la arquitectura religiosa, como el monasterio benedictí de Sanr Pere de Galligants, monumento histórico-artístico; o la iglesia de Santo Nicolau. Se trato de templles raomànics los cuales sus àbsides y cúpulas octogonals merecen una detenida observación puesto que conforman elementos claves del catalán Medieval. Rodejant los jardines, se levanta el convento de Santo Doménech, de factura gótica y claro ejemplo de la importancia de las órdenes religiosas a la colonización y repoblación de Catalunya durante la Edad Media. En este periodo perteneixen importantes manifestaciones artísticas à y hebreas, fruto de los siglos de convivencia de estas culturas con la cristiana. Así, descubrim multitud de pequeñas calles que formaban el Callo, la judería de Girona. La calle de la Fuerza es el eje central de este barrio que contaba con sinagoga y centros de estudios cabalístic. La plaza del Aceite y la del Vino mantienen todo su gusto; y en ellas, se obran algunas de las mejores joyas de arquitectura palacenca medieval, como la Fontana de Oro. Actualmente el callo es una de las juderíes mejor conservadas de España. No lejos de aquí, en un convento hay los Baños Àrabes, dónde debemos destacar un templo levantado sobre 8 finas columnas y coronado oer una cúpula octogonal. Antes de cruzar el río y encaminarnos hacia la Girona moderna, podemos subir hasta el campanario de Santo Feliu o acercarnos al Puente de Piedra sobre el Río Onyar, des ddónde obtendremos vistas aéreas de todas las casas de la ciudad y las hace çanes pintadas de ocres, anyils y calderas. AL otro lado del río encontramos los más viejos ejemplos del modernismo catalán firmados por Rafael Masó. Edificios destacados son la Fábrica Tejedor y la casa de la Pincha, entre otras. El Hospital de Santa Caterina, construcción de estilo barroco del siglo XVII, también se instal ··la a esta área. Y, al otro cistat del Paseo de la Dehesa, se extiende uno de los lugares de recreo de los gerundenses, el Parque de la Dehesa. Se trato de una exótica masa forestal compuesta, principalmente, por plataneros, que contrasta fuertemente con la arquitectura medieval de la ciudad.

Museu Arqueològic

La seu de Girona del Museu d'Arqueologia de Catalunya té el seu origen en el Museu Provincial d'Antiguitats i Belles Arts, fundat el 1846 per la Comissió Provincial de Monuments, i és per tant, un dels més antics de Catalunya. El museu està instal·lat a Sant Pere Galligans, una de les mostres més notables del romànic català. El museu ocupa el claustre i l'església romànics, i un sobreclaustre construït a la segona meitat del segle XIX. Des de 1992 forma part del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

El museu està format per una gran varietat d'objectes d'excavacions de diversos jaciments de les comarques gironines, alguns procedents d'Empúries i de l'antiga Gerunda de l'època romana. La sede de Girona del Museo de Arqueología de Catalunya tiene su origen en el Museo Provincial de Antigüedades y Bellas Artes, fundado el 1846 por la Comisión Provincial de Monumentos, y es por lo tanto, uno de los más antiguos de Catalunya. El museo está instalado en Santo Pere Galligans, una de las muestras más notables del románico catalán. El museo ocupa el claustro y la iglesia románicos, y un sobreclaustre construido a la segunda mitad del siglo XIX. Desde 1992 forma parte del Museo de Arqueología de Catalunya. El museo está formato por una gran variedad de objetos de excavaciones de varios yacimientos de las comarcas gerundenses, algunos procedentes de Empúries y de la antigua Gerunda de la época romana.

Museu d'Art

El Museu d'Art de Girona neix com a resultat d'un conveni, l'any 1976, entre el Bisbat i la Diputació de Girona, i la posterior participació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'any 1992. Aquest museu és el resultat de la integració d'una part del fons de l'antic Museu Provincial d'Antiguitats i Belles Arts i del fons del Museu Diocesà. Recentment s'han incorporat fons procedents de la Generalitat de Catalunya.

El Museu d'Art està ubicat al Palau Episcopal, al Barri Vell de Girona. El fons del museu consta d'uns 8.500 objectes que abarquen des del preromànic fins l'actualitat, i estan agrupats en mobiliari, objectes de ceràmica, de vidre i d'art litúrgic. El Museo de Arte de Girona nace como resultado de un convenio, el año 1976, entre el Obispado y la Diputación de Girona, y la posterior participación del Departamento de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el año 1992. Este museo es el resultado de la integración de una parte del fondo del antiguo Museo Provincial de Antigüedades y Bellas Artes y del fondo del Museo Diocesà. Recientemente se han incorporado fondo procedentes de la Generalitat de Catalunya. El Museu d'Art està ubicat al Palau Episcopal, al Barri Vell de Girona. El fons del museu consta d'uns 8.500 objectes que abastin donis del preromànic fins l'actualitat, i estan agrupats en mobiliari, objectes de ceràmica, de vidre i d'art litúrgic.

Museu del Cinema

El Museu del Cinema representa fer un viatge a través de 500 imatges i reviure els orígens del cinema, gràcies a l'aportació del cineasta Tomàs Mallol, i la seva gran col·lecció reconeguda a nivell internacional, adquirida per l'Ajuntament de Girona al 1994. El museu té un total de 12.000 elements entre aparells, accessoris, fotografies, gravats, pintures, cartells i material publicitari cinematogràfic.

El museu aprofita les tres plantes del recinte per separar les tres parts en què es divideix. A la tercera planta destaca el precinema, amb projeccions d'ombres xineses, miralls o la llanterna màgica entre d'altres. A la segona planta el museu mostra els vint anys anteriors a la creació del cinema, els primers aparells cinematògrafs, i un recorregut fins al cinema dels anys 30. A la primera planta acaba el recorregut amb el cinema des dels anys 30 fins als nostres dies. El Museo del Cine representa hacer un viaje a través de 500 imágenes y revivir los orígenes del cine, gracias a la aportación del cineasta Tomàs Mallol, y su gran colección reconocida a nivel internacional, adquirida por el Ayuntamiento de Girona al 1994. El museo tiene un total de 12.000 elementos entre aparatos, accesorios, fotografías, grabados, pinturas, carteles y material publicitario cinematográfico. El museo aprovecha las tres plantas del recinto por separar las tres partes en qué se divide. A la tercera planta destaca el precinema, con proyecciones de sombras chinas, espejos o la linterna mágica entre otros. A la segunda planta el museo muestra los veinte años anteriores a la creación del cine, los primeros aparatos cinematògrafs, y un recorrido hasta el cine de los años 30. A la primera planta acaba el recorrido con el cine desde los años 30 hasta los nuestras días.